Muchos de nuestros alumnos de B1 de Valencià se vuelven locos para asimilar los diferentes pronoms febles.

Hoy os traemos un artículo muy interesante para aquellas personas castellanoparlantes que quieran de forma definitiva conocer todos los usos de los pronombres.

PRONOMBRES COMPLEMENTO DIRECTO

Masculino singular

Estos son algunos de los ejemplos:

El libro que te di, ¿lo tienes?

  • El llibre que et vaig donar, el tens?

Lo tengo que devolver a la biblioteca

  • L’he de tornar a la biblioteca

Llévalo a la biblioteca antes del día 15.

  • Porta’l a la biblioteca abans del dia 15

Tienes que llevarlo a tu sobrina

  • Has de dur-lo a la teua neboda

Femenino singular

Veámos un sencillo ejemplo ahora con un sustantivo femenino:

Masculino Plural

Ejemplo: els cotxes

Los han aparcado en la plaza

  • Els han aparcat en la plaça

Cómpralos en el concesionario

  • Compra’ls al concessionari

Tienes que comprarlos todos

  • Has de comprar-los tots

Femenino plural

Ejemplos de uso con las cartes ( les cartes)

Las he traído esta mañana

  • Les he dut aquest matí

Escribidlas antes de las 20:00

  • Escriviu-les abans de les 20:00

Indefinidos

Neutros

(açò – això – allò) ho -> /u/ /ew/ /o/

¿Lo has llevado a casa?

  • Ho has dut a casa? /u/

No lo he llevado todavía

  • No ho he portat encara /u/

Llévalo cuanto más pronto mejor

  • Porta-ho com més prompte millor /u/

¿Lo has hecho?

  • Ho has fet? /u/

No me lo has dicho

  • No m’ho has dit /ew/

Tienes que hacerlo

  • Has de fer-ho /o/

Lo entiendes

  • ho entens /u/

¿Cómo se pronuncia en cada caso?

  • /O/ Consonant (o diftong decreixent) + ho /o/ : fes-ho, agafeu-ho, porteu-ho, dis-ho
  • /EW/ me + ho = m’ho (la e es conserva) /ew/ : m’ho has dit, t’ho he portat , m’ho he acabat
  • /EW/ ho + consonant: ho sé, ho faré, ho tinc clar
  • /U/ vocal + ho : porta-ho, dus-li-ho, dis-li-ho,
  • /U/ ho + vocal: ho has fet?; ho he acabat, no ho entenc, no ho has dit

PRONOMBRES REFLEXIVOS

Sumemos ahora los pronombres reflexivos. Generalmente se colocan delante del verbo, excepto cuando se trata de un imperativo, infinitivo o gerundio.

Primero persona singular: JO

(ME – EM)

Me ducho a las 8

  • Em dutxe a les 8

Me he levantado a las 7:30

  • M’he alçat a les 7:30

Despiértame a las 8

  • Desperta’m a les 8

Tienes que traerme el pantalón

  • Has de dur-me el pantaló

/O/ Consonant (o diftong decreixent) + ho

/o/ : fes-ho, agafeu-ho, porteu-ho, dis-ho

/EW/ me + ho = m’ho (la e es conserva)

/ew/ : m’ho has dit, t’ho he portat , m’ho he acabat

/EW/ ho + consonant: ho sé, ho faré, ho tinc clar

/U/ vocal + ho : porta-ho, dus-li-ho, dis-li-ho,

/U/ ho + vocal: ho has fet?; ho he acabat, no ho entenc, no ho has dit

Segunda persona: Tu

Te ducho a las 8.

  • Et dutxe a les 8

Te he dicho que no.

  • T’he dit que no

Llévate el libro -> llévatelo // llévate eso -> llévatelo

  • Emporta’t el llibre -> emporta-te’l // emporta’t açò -> emporta-t’ho

Tienes que llevarte la tarta.

  • Has d’endur-te el pastís

Tercera persona singular: Ell-a

Primera personas plural: Nosaltres

Segunda persona plural: Vosaltres

Solo os lo repetiré una vez más

  • Només vos ho repetiré un vegada més.

Tengo que repetíroslo 20 veces.

  • He de repetir-vos-ho 20 vegades.

Tengo que traeros el coche.

  • He de portar-vos el cotxe

Tercera persona plural: Ells-es

Se duchan por la mañana : Es dutxen al matí

Se tienen que duchar más rápido: S´´ han de dutxar més ràpid.

Dúchense con jabón: Dutxen-se amb sabó

Manténgase alejado del borde del andén: Mantinga´´’ s allunyat de la vora de l’andana.

Espere su turno: Espere el seu torn

Espérese – Espere’s

PRONOMBRES INDIRECTOS

(LE – LES (SE) // LI – ELS)

Le tengo que llevar la comida.

  • Li he de dur el menjar.

Háblale más relajado.

  • Parla-li més relaxat.

Se lo he dicho 2 veces.

  • Li ho he dit 2 vegades.

Llévaselos (los regalos a ellas).

  • Porta’ls-els -> porta’ls-els

Se los llevaré (los regalos a ellas).

  • Els els portaré.
  • Li’ls portaré

¿Se lo dirás?

  • Li ho diràs?

COMPLEMENTO DEL NOMBRE: En

Es la información adicional que completa el significado del substantivo, y que va introducido por la preposición «de«. Ejemplos:

Cal valorar la qualitat de l’aire -> cal valorar-ne la qualitat -> cal valorar-la

Falten els últims fulls del llibre -> en falten els últims fulls

No sé la solució del problema -> no la sé -> no en sé la solució

COMPLEMENTO DE RÉGIMEN VERBAL (CRV)

Es dedica a les arts -> s’hi dedica

Pensen en les vacances -> hi pensen

S’han negat a ajudar -> s’hi han negat

Sempre parlen de política -> sempre en parlen

Pep es queixa de tot -> Pep se’n queixa

Sempre discuteixen de treball -> sempre en discuteixen

COMPLEMENTO DEL PREDICADO

El líquid s’ha fet roig -> s’hi ha fet per mesclar-lo amb aquell altre

Acabares molt cansat? -> sí ja ho crec que hi vaig acabar

Vicent es tornà boig-> Vicent s’hi tornà

EXCEPCIONES:

  • Fer de (treballar): Eugeni fa de professor a Russafa -> Eugeni en fa a Russafa
  • Fer-se (soci, membre): Eres soci del club? -> No, però me’n faré l’any que ve
  • Nomenar (un càrrec) -> La nomenaran directora o no l’en nomenaran?