Si consultem la conjugació del verb llegir en el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) trobarem que la primera persona del present d’indicatiu és llig, jo llig. Aquesta és la forma que es considera més pròxima al registre estàndard i, per tant, la que caldria utilitzar en un examen de certificació.

Ara bé, si en mirem les observacions podem constatar que les formes lligc, llijo, llegisc, llegeixo, llegixo i llegesc també són correctes. Aquesta diversitat es produeix perquè el DNV incorpora diferents variacions geogràfiques i socials. No totes aquestes formes es podem utilitzar en els mateixos contextos i tampoc les podem barrejar si volem mantindre la coherència d’un text.
Les formes llijo, llegixo i llegeixo són pròpies del valencià septentrional, és a dir, la parla de les comarques dels Ports, el Maestrat i part de la Plana. Són adequades si fem l’examen de certificació a Vinaròs, per exemple.

D’altra banda, la forma llegesc és la més formal i no és adequada en un registre informal o col·loquial. Podríem utilitzar-la en un context acadèmic o en un exercici d’expressió oral de nivell C2. En l’altre extrem tenim la forma lligc, amb una profunda marca dialectal, i no l’hauríem d’utilitzar en un registre estàndard.
Les persones encarregades de la preparació dels exàmens de certificació són ben conscients d’aquesta dificultat i no deixaran passar l’oportunitat de posar-nos a prova.
Una bona mostra d’açò la podem trobar en l’examen de certificació de la JQCV de nivell C1 de juny de 2021. En aquesta ocasió ens plantejaven fer una redacció a partir de la següent infografia:

De debò, seria un exercici d’extraordinària habilitat poder escriure alguna cosa sobre la lectura sense emprar el verb llegir. Per fer correctament aquesta redacció és necessari mantenir la coherència de la flexió verbal en tot el text. Així doncs, podríem triar entre ells lligen, ells llegeixen o ells llegixen, però no les podem barrejar
I a més, el verb llegir no és l’únic que presenta aquesta diversitat morfològica. Ací teniu en teniu més:

Sí, tot plegat és una autèntica bogeria!
Llüisa Crespo